| |
“… Mentrestant, el cel s’aclaria i es cubria de quadrats de colors, petits i grans –rosats, celestes, verds, groguencs, liles-, en els que pampalluguejaven puntets de colors més intensos –rojos, turqueses, verds, taronges, castanys-, que es sobreposaven, canviaven, es movien, més clars, més obscurs. Eren els colors de la música…”
L’illa dels quadrats màgics.
| |
|
|
